Per poder tractar continguts relacionats a la inclusió dels alumnes dins d’una aula ordinària, crec que primer hauríem de comentar alguns trets importants per les quals això hauria d’afavorir a l’ensenyament i fer aquest més enriquidor.
Quan parlem d’una escola inclusiva, parlem d’una escola per a tothom, sense fer cap distinció ni discriminació.
La inclusió és una qüestió de justícia, per això hem d’integrar a tots els alumnes i d’aquesta manera aprendre de les diferències, no només a l’escola sinó també fora d’aquesta, ja que la societat també acabaria acceptant aquestes “diferències”.
Si aconseguim que tots aprenguin junts, aconseguirem a la vegada una cosa molt important: aprendre a que es pot aprendre junts, que poden viure junts i que poden conviure junts malgrat les seves diferències.
L’educació inclusiva és un repte. És normal que els alumnes siguin diferents, per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat i com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.
En aquest punt podem destacar el que es planteja en el Decret de la Declaració Universal dels Drets humans. El seu primer article ens diu que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”. A més el segon article ens assegura que no existeix cap distinció “d’origen nacional o social, fortuna, naixement o altre condició”.
En quant a l’educació, es proclama en el seu article 26 que “tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta...”.
En el cas de les diferencies físiques, psicològiques o de necessitats especials que requereixen alguns nens, podem destacar el Principi 5é de la Declaració dels drets dels Infants, on es comenta que tot “infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació. Un dels continguts que tracta l’escola inclusiva és l’atenció a la diversitat enfocada a altres capacitats”
Per altre banda, en el mateix Decret, l’Article 2 diu que “tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l'Estat té l’obligació de protegir l' infant contra qualsevol mena de discriminació”. I, finalment, en l’Article 26 s’estableix que “els infants disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual”.
Desprès d’haver comentat una mica la importància de la inclusió dins de les nostres escoles, i d’haver esmentat els principis i articles més destacats dels decrets anteriorment comentats (i que sense dubte afavoreixen a tots els nens), podem parlar d’algunes alteracions de conductes que poden afectar a un nen i per tant, a un grup sencer, però plantejarem algunes tècniques d’autocontrol, però tenint sempre com a premissa el fet de no ser exclòs del grup.
Abans de centrar-nos en aquestes alteracions de conducta que poden crear diversitat, he de saber què significa aquest terme i com es planteja en àmbit educatiu i l’escola.
La diversitat es refereix les diferències, i aquestes diferències formen part de les característiques de les persones. Es important aclarir aquest terme, fins i tot que sembli d’escassa informació, ja que moltes vegades la diversitat s’associa a dificultats.
Per poder educar de manera enriquidora, hem d’aprofitar aquestes diferències ja que la diversitat suposa un enriquiment del procés educatiu.
El sistema educatiu actual s’encamina cap a un model inclusiu basat en els principis d’igualtat d’oportunitats, de normalització i de personalització; tenint en comte la participació de les famílies i en la coordinació amb els agents socials que influeixen en l’entorn.
En aquest context, no és l’alumnat el que s’adapta a un currículum, sinó que l’adaptació s’ha de produir al centre educatiu, i serà a l’aula on s’haurà de donar resposta a les diferències, entenent que diferent no vol dir desigual.
L’atenció a la diversitat implica una organització global i flexible i una gestió i organització òptima dels recursos personals i materials. Aquesta optimització serà molt important, ja que facilitarà la coordinació entre professionals i l’intercanvi d’informació.
Convé comptar amb el compromís de tot el professorat del centre, que haurà de tindre capacitat per consensuar acords comuns sobre normes i objectius, per decidir i planificar la intervenció docent de forma compartida. Serà aquesta coordinació la clau que permetrà donar coherència i continuïtat al procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta intervenció docent coordinada haurà de ser avaluada i revisada periòdicament pel mateix professorat implicat.
És fonamental també el diàleg amb les famílies i la seva participació i implicació en el procés educatiu dels seus fills.
A més, l’escola pot contar amb la col·laboració de diferents entitats i administracions que, mitjançant convenis, ofereixen tota una sèrie d’actuacions.
D’aquesta manera, l’escola intentarà conformar un sistema estructurat per satisfer les necessitats de cadascú, on el reconeixement i l’estimulació de capacitats i habilitats particulars beneficia a tots.
Les actuacions dirigides a l’alumnat amb necessitats educatives especials han de ser ordinàries sempre que sigui possible i específiques únicament en la mesura que sigui necessari.
Segons el Decret 299/1997. Atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, “l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar”. Aquest nens “s'identificaran ,avaluaran i determinaran, mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica” que és “un conjunt d'actuacions adreçades a recollir, analitzar i valorar informació sobre les condicions personals de l'alumne i la seva interacció amb el context escolar i familiar, que siguin rellevants per a identificar les seves necessitats educatives i per fonamentar les decisions respecte als ajuts i suports que pot necessitar per a assolir, al màxim possible, els objectius establertes en el currículum”.
Aquesta avaluació serà realitzada per l’EAP que són equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.
Dins d’aquestes diversitats que es presenten dins de l’escola, podem destacar algunes com és el cas de les alteracions de conductes que definim com un patró de comportament, persistent al llarg del temps i que afecta als drets dels altres a més de violentar les normes apropiades de l’edat. Implica la presencia de conductes inadequades a la seva edat, dificultats en el funcionament de l’alumne en l’àmbit familiar, escolar i/o social, arribant al punt de ser vistos, amb freqüència, com nens “immanejable” per les persones del seu entorn.
Alguns trastorns que formen part de les alteracions de conductes són:
- Dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat.
- Hiperactivitat.
- Impulsivitat.
- Trastorn negativista desafiant.
- Trastorn dissocial.
Els trastorns de conducta es dona en nens que ja han manifestat a l’etapa d’educació infantil una ansietat. Els alumnes amb una alteració greu de conducta no se sap explica i molt menys transmetre les seves emocions i, dissortadament els adults demanen a partir del desconeixement o la indiferència, a més de tenir una personalitat molt narcisista.
Aquest tipus de trastorn es presenta dins d’un període d’estancament on el nen te una idea de fracàs perquè no troba la manera correcta de desenvolupar-se o avançar, te una visió molt negativa d’ ell mateix i del món que li envolta. Aquest estancament es principalment produït pels enuigs amb ell mateix i amb el món per pensar que no pot arribar als seus objectius. El humor que presenten aquest nens solen ser els caracteritzats per una baixa autoestima o una depressió emmascarada. El que necessiten aquest nens amb trastorns de conducta (TC) és:
- Establir vincles afectius i de confiança.
- Autoconeixement.
- Habilitats de comunicació.
- Empatia.
- Autoconfiança.
- Pensament causal, alternatiu i conseqüencial.
- Autocontrol emocional, físic i verbal.
- Responsabilització i iniciativa pròpia.
- Tenir èxits personals (escolars i socials).
- Inclusió dins el grup.
- Potenciar totes les seves habilitats.
A continuació es presentarà un petit quadre on es representen els punts dèbils i forts envers les amenaces i oportunitats que es presenten davant un nen amb TC:
| DEBILITATS Aspectes que hem de superar Estil educatiu basat en l’excés de permissivitat Baixa tolerància a la frustració Sobreprotecció familiar Manca d'habilitats socials i emocionals | AMENACES Aspectes dels quals ens hem de defensar Conviccions deterministes envers el cas Nivells d’exigència desajustats Actituds de rebuig i negligència Estils educatius excessivament autoritaris Aïllament social |
| FORTALESES Aspectes que hem de recolzar Alta capacitat intelectual Recolzament de l’entorn (companys I mestres) Tractament mèdic o psicològic Regles I normes de funcionament clares Col·laboració familiar | OPORTUNITATS Aspectes que cal aprofitar Entorn escolar quer afavoreixi els èxits personals i que l’acolli des d’una perspectiva inclusiva Implicació de l’equip docent per comprendre les seves necessitats Col·laboració de la família |
No hay comentarios:
Publicar un comentario