La institució escolar és una realització pedagògica on intervenen unes bases científiques, on aquesta intervenció és dissenyada i organitzada comunament amb un sistema de consciencia interna i d’adequació externa segons el context on es realitza.
Per això, cal que tinguem present totes aquelles aportacions pedagògiques del nostre passat per comprendre el nostre futur. També hem de tenir en compte tot allò que ens diu la llei i que marca la legislació en una societat, degut a la gran influència que aquesta té dins de l’àmbit de l’educació.
Per altre banda, les necessitats generals dels ciutadans també afecten als nens per això, hem d’intentar cobrir les necessitats que té cada alumne per poder satisfer les necessitats dels ciutadans, ja que l’educació la formen L’Administració, els equips docents, les famílies i principalment els nostres alumnes: tots aquest grups, formen part del que compon la societat.
Totes aquestes necessitats socials les podem resumir en una: necessitat d’avançar. Al igual que l’escola, la societat no es pot quedar estancada en un moment concret. Hem de ser capaços de anar cap endavant i aprendre del nostre passat per a que el futur sigui més ric i profitós. En quant l’escola hem de saber que hem d’anar incorporant aquestes millores que es fan a la societat per a que aquesta avanci “agafada de la ma” de la societat. Per exemple, la nostra societat es molt tecnològica, per això hem de intentar aprofitar això per poder introduir als nostres nens en el món tecnològic, sense deixar de banda alguns aspectes més tradicionals. Es a dir, es tracta de una contribució i no d’una substitució.
Per poder establir un sistema pedagògic adequat, hem de tenir en compte que l’escola es un sistema obert on intervenen múltiples variables. En qüestió de les variables tenim las que pertanyen al context que són els alumnes, la família, l’entorn social, la societat de comunicació de masses, la construcció dels ciutadà, etc.
Dins del sistema pedagògic que es planteja a cada centre s’han de tenir en compte les competències bàsiques, que han de ser adquirides per al bon desenvolupament de qualsevol persona com a individu i com a participant directe dins d’una comunitat i una societat. Les competències bàsiques és la “combinació d’habilitats, atributs i comportaments que estan directament relacionats amb un acompliment reeixit en el treball” (Kofi Annan, ONU, 1999) a mes, també es poden considerar com les “capacitats individuals que permeten realitzar tasques o obtenir certs èxits de forma eficient i eficaç. Entre els seus components hi ha els coneixements, les habilitats, les destreses, actitus i trets personals” (Letelier, 2003).
Tenint en compte aquesta definicions de les competències bàsiques, cada centre ha de determinar, juntament amb la llei, un sistema pedagògic que contribueixi a desenvolupar-les de la manera mes positiva possible. Per poder crear un sistema pedagògic adequat, els centres han de tenir en conte el PEC, que els ajudarà a delimitar quina serà la manera d’aplicar la pedagogia. En aquí, podem trobar alguns centres que disposen d’un sistema pedagògic propi, per exemple:
· Escola Súnion: “El sistema pedagògic d’aquesta escola es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, fnalment, el paper dels professors. A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afnitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar. Les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més efcaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- L’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- La motivació i recursos: des d’un clima de confança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- L’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:
- El didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- El pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- El de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola”[1].
· Escola L’Horitzò: “L’ensenyament de l’Escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Això exposat ho sintetitzem tot assenyalant els que considerem imprescindibles paràmetres generals, els quals són:
- Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
- La retroalimentació de cada nen.
- Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
- El seu entorn familiar i social.
- El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
- Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.
La filosofia del Projecte també exigeix una estreta relació, sempre que sigui operativa, amb universitats i escoles de fora i de casa nostra, per un enriquiment d’alumnes i professors tant en donar com en rebre. El que ens cal també és el nostre propi sistema d’I+D, a fi de poder proporcionar un millorament continuat al global de l’Escola i al particular de cada alumne.
Així doncs, en aquests moments de canvi global en tots sentits, es fa comprensible que considerem un deure l’haver de proporcionar als nostres alumnes, a més a més, uns coneixements curriculars no habituals però que la seva necessitat s’ha fet indestriable del món on vivim. Per tot plegat l’ensenyament comprensiu i personal en grup és indefugible.
Tot tenint en compte que les assignatures bàsiques es donen amb escreix, parlarem de matèries no tan habituals i també d’altres que ho són. Cada Projecte ha de tenir doncs una finalitat, la nostra és:
- Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l’edat madurativa i les vivències amb l’entorn i en el temps.
Com s’ha comentat abans, per poder aplicar la pedagogia, hem de tenir en compte el PEC. Aquest “és un document molt important per a la comunitat educativa d’un centre escolar. En aquest s’hi concreten les diferents línies pedagògiques que l’escola vol seguir i per tant, tots els agents educatius d’aquesta han de conèixer-lo i aplicar-lo.
El PEC ha d’incloure diferents aspectes per a que tingui consistència:
· Anàlisi de context - On som? Quin és l’entorn més proper? Quines necessitats existeixen ?
· Trets d'identitat - Qui som? Quines línies pedagògiques tenim? Quines són les principals característiques del centre?
· Finalitat - Què pretenem? Quins objectius generals tenim?
· Estructura organitzativa - Com ens organitzem? Quins òrgans de govern tenim?
Funcionament efectiu – Com assolirem els objectius?”[2] 
No hay comentarios:
Publicar un comentario