La pedagogia ha de ser capaç d’organitzar els recursos proposats. S’ha de renovar i no innovar ja que aquesta primera inclou una part de tradició. El que s’hauria de fer són petits canvis. La pedagogia s’ha de veure com a sistema en totes les seves variants. I com hem comentat abans, s’ha de renovar, ha de mantenir les accions del passat però introduint innovacions.
La pedagogia ha d’ajustar les metodologies tenint com a referents als alumnes. No pot ser una ciència fixa i exacte ja que aquesta està constantment renovant-se i millorant segons els diferents inputs que va rebent; tot i així, la pedagogia té una base molt important, però s’hi hi van incloent petits canvis. En aquest aspecte, els docents tenen un paper molt important ja que fan el paper d’observadors dels diferents comportaments dels alumnes.
Cada mestre té el seu sistema d’ensenyament, però a poc a poc, s’ha d’anar adaptant i renovant per ajustar-se a la forma més òptima tenint en compte els alumnes que té.
Ordenació educativa, regulació administrativa.
Societat política que estableix l’educació per a tots els ciutadans. Posa ordre i mana (funció de l’Administració). L’Administració educativa s’encarrega de reglar diferents aspectes de l’educació escolar com és fixar el currículum o les formes d’avaluació. Actualment hi ha massa regulació administrativa que no permet una flexibilització de treball dels centres.
Innovacions educatives, canvis necessaris.
És la incorporació a l’aula de tot allò que està a la societat. La innovació pedagògica l'han de fer els mestres. Incorporar allò de la societat a l'escola ensenyant-ho d'una altra manera, per aconseguir-ho. És una oportunitat de fora que s'ha de saber aprofitar.
Durant els últims anys hi ha hagut un allau d’innovacions en molts àmbits (comunicació, ciència, salut, etc.) i l’educació ha de treure profit de tots aquests aspectes. L’escola ha d’estar al corrent dels avenços tecnològics per anar al mateix ritme amb què evoluciona la societat i que no es quedi enrere. Per exemple, es pot fer servir el Google Earth per classes de geografia.
Tots estem dins d’aquest sistema: mestres i alumnes. Els professos han de tenir en comte el comportament de l’alumne i saber en quin marc es troba a mes del processament o no de la informació transmesa per part del professor a l’alumne. A la vegada, aquest alumne ha de saber perquè el professor es comporta d’una o altre manera amb ell ja que aquest comportament per part de l’adult influirà en el nen, ja que el docent es el que processa la informació del món que l’envolta i decideix que fer amb ella.
Per altre banda, per poder aplicar una bona metodologia, els mestres han de tenir en compte les lleis proposades per l’Estat, les capacitats individuals i col·lectives de cada alumne, els interessos d’aquest i les seves aptituds.
L’alumne segons l’actuació del professor connectarà amb ell o no (interaccions bidireccionals). L’alumne quan surti de l’escola se la de motivar per a que llegeixi llibres, que busqui coses que li interessin per ell mateix, que no s’estanqui només als mitjans de comunicació.
Els dos motors dels sistema són persones:
· Els mestres: són una entitat psicofísica a més de ser adults equilibrats que tenen en conte els cos, la ment i a la societat a l’hora, els sentiments i el pensaments.
· L’alumne: és una unitat psicofísica, social i cultural. Està en procés de construcció (personal) i la clau per poder arribar al final d’aquesta construcció està en l’estabilitat/desestabilitat, es a dir, en el canvis, els contrastos i les errades que poden fer una construcció personal més rica. L’alumne es troba en una balança de ritme: possitiu i negatiu.
Dit això i desprès d’haver comentat les emocions, hem de tenir en compte que l’educació ha de ser emocional i de pràctica reflexiva. Per això, i com diu Wallon, en les emocions està la voluntat d’aprendre, no és racional.
Educació comunicActiva:
La educació comunicActiva es l’escola activa ajustada de masses. L’escola moderna de
Freinet sobre les l tècniques és on s’utilitzava maquinària específica per a cadascuna d’aquestes tècniques. En el cas de l’actualitat, estem em les tècniques de comunicació de masses on inculquen els valors que venen representats per models i novetats (noves tendències que s’incorporen des de fora del sistema).
L’escola de la societat de masses telecomunicada és l’educació en la que no tenen en compte només els processos mentals sinó també els mitjans de comunicació de masses.
Medicació educadora:
La percepció la donen els mitjans de comunicació, la sensació es sent per mitjà dels sentiments i l’expressió.
El processament racional i emotiu es transmet per una expressió lliure, però l’encarregar de transmetre aquesta racionalitat es el mestre.
Corresposabilitat educativa
La família i l’escola són agents socialitzadors, per això podem dir que tota la ciutat intervé en l’educació dels nens. La LEC 2009 estableix la carta de compromís educatiu on la família i l’escola es posen d’acord i participen una de l’altre, però, encara la llei no diu res dels mitjans de comunicació com a participants directes a l’educació.
Hem d’incorporar el lleure dins de l’educació, com és el cas dels mitjans de comunicació, sobre tot la TV, ja que aquest influeixen molt a la nostra societat.
Per tot això, hauria d’existir un pacte social per a la infància on intervinguessin l’educació, la comunicació i la cultura.
Agents d’educació- comunicació- cultura
L’escola ComunicActiva és la institució d’educació, comunicació i cultura pròpia de la societats de masses telecomunicada, ja que promou els processos d’educació, comunicació i cultura dels infants de manera intensa a més de la dels ciutadans adults (vist des de la perspectiva d’educació permanent).
La Institució escola té la funció d'estructuració-aprenentatge, personalització i interacció, mitjançant l' interès, l’autonomia personal i el desenvolupament personal. Els mitjans de comunicació tenen la funció d'actualitat-difusió, socialització primària i directori cultural i motivació, mitjançant el pluralisme i l'universalisme. Els llocs de treball i les empreses de producció, tenen com a funció principal l’habituació i instrucció dels mateixos mitjançant les utilitats socials.
A més de totes aquestes també existeix una cultura del temps de lleure, molt important en la societat d'avui en dia.
Tots els ciutadans i ciutadanes hem de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància. Per això en Teixidó ens parla de la ciutat educadora, on hi predominen els prinicipis següents:
El dret a una ciutat educadora:
1. Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars. En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.
2. La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
3. Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents. Aquests projectes s’haurien d’orientar a la realització d’iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l’aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.
4. Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.
5. Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació. Sigui quin sigui l’abast d’aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d’informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat. El paper de l’administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l’eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d’altres administracions, estatals o regionals. 6. Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d’una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col•lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l’ impacte educatiu i formatiu d’aquestes decisions.
A més ara podem parlar del treball en xarxa, on els mestres i educadors entre diverses escoles, d'arreu del món fan projecte com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d'escoles verdes (per una millor sostenibilitat), xarxes d'escoles Òmnium, xarxes d'escoles Unesco, xarxa d'escoles europea, on fan que els alumnes d'escoles catalanes practiquin l'anglès amb alumnes d'escoles d'Anglaterra o Irlanda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario