L’autonomia dels centres es basa en la direcció, avaluació i inspecció dels centres educatius per part dels mateixos i segons les lleis d’educació establertes (LEC) a més del Decret del 2010.
Per altre banda també trobem la Carta de Compromís educatiu. Aquesta comença a formar part del sistema educatiu de Catalunya i es establerta per la llei.
Per poder aconseguir l’autonomia dels centres, aquest hauran de passar per les lleis que es creguin convenients a més de rendir comptes a les administracions de les decisions preses.
Desprès d’això, cada centre podrà prendre les decisions que cregui necessàries i aquestes estaran sota la responsabilitat del cada centre.
Cada centre disposa de quatre àmbits d’autonomia corresponents a la Llei d’educació: pedagògic, organitzatius, la gestió dels recursos humans i els materials.
Segons el que diu la LEC, els articles que es corresponen a aquest àmbits comenten el següent:
Àmbit de l’autonomia pedagògica (Article 97):
1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
2. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
3. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
4. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
Àmbit de l’autonomia organitzativa (Article 98):
- Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
- Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
- En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
- En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
Àmbit de l’autonomia de gestió (Article 99).- Referida a la gestió dels recursos: recursos humans i materials:
1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
· a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
· b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
· c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
· d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
· e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
2. El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
3. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.
Per altre banda, altre document que determina l’autonomia del centre és el Decret del 3 d’agost del 2010 de l’autonomia dels centres educatius, el qual te com a finalitat aplicar els preceptes que estableix la Llei i poder exercir l’autonomia de cada centre sempre i quan aquesta tingui concordança amb la pròpia Llei (d’educació). Aquest decret determina un bon funcionament del sistema educatiu i a de fer possible l’assoliment dels seus objectius tal i com es determinen en la Llei d’educació: adequar l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l'alumnat, en un context d'universalitat i d'equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d'educació.
Tant el Decret com la Llei s’han d’aplicar des de la direcció del centre, sent aquest l’eix central de la presa de decisions, però acompanya del personal professional de cada centre.
Els preceptes que s’apliquen exclusivament als centres educatius a Catalunya o als que imparteixen altres ensenyaments sostinguts amb fons públics són els que, seguint la llei, es fan càrrec del règim jurídic dels centres a mes dels trets generals que es defineixen en els àmbits de l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió (Articles 97,98 i 99 de la LEC). L'exercici de l'autonomia de cadascun d'aquests es desenvolupa en torn del seu projecte educatiu i s'articula, entre altres instruments, a través de les concrecions curriculars del projecte educatiu i de les normes d'organització i funcionament del centre. Aquestes normes, que d'acord amb la Llei d'educació, són presents en els diversos àmbits d'actuació de cada centre, i que aquest ha d'elaborar i aprovar, tenen un marc i uns continguts mínims que, d'acord amb la Llei, el Decret estableix i sistematitza.
Tal com prescriu la Llei d'educació, la direcció del centre adquireix un paper de lideratge global en l'acció dels centres públics. Aquest lideratge té per referent la concreció del projecte educatiu formulada en el projecte de direcció que, per accedir al càrrec, el director o directora del centre ha hagut d'elaborar i defensar.
Tanmateix, s'ha de tenir en compte que el desplegament dels principis que ordenen l'exercici de l'autonomia dels centres educatius es fa en el context de participació en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics que, establert per precepte constitucional, és regulat en els seus aspectes nuclears per la legislació orgànica en la matèria i recollit i precisat en la Llei d'educació. En conseqüència, el Decret ha de recollir, i articular en els aspectes reglamentaris, la participació dels sectors de la comunitat escolar en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics.
L'exercici de l'autonomia dels centres educatius i els àmbits de presa de decisions que els comporta queden delimitats en el Decret. A més, el desenvolupament de l'autonomia dels centres educatius condiciona també les actuacions de l'Administració educativa. L'evolució autònoma de cada centre, en el marc del que preveu aquest Decret, comportarà forçosament la singularització, objectiva i transparent, de les actuacions administratives que s'hi refereixin[1].
Per entendre millor que significa avaluació es presenten algunes definicions tretes del diccionari:
Avaluació: f 1 Acció d'avaluar.
2 ENSENY 1 Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera han estat aconseguits els objectius pedagògics proposats.
2 avaluació curricular: Procés de revisió dels diversos elements implicats en un currículum per a determinar si aquest serveix per a assolir els objectius proposats.
“En procedir a l’avaluació ens assegurarem de l’assoliment de les competències per a la suficiència i mirarem amb tota l’extensió els objectius i continguts per a l’excel·lència que s’ha d’exigir als que la poden assolir.” (Martí Teixidor, 1996)
Per entendre una mica més en que consisteix l’avaluació hem utilitzat el document de Neus Sant Martí, “Avaluar per aprendre”, d’ on hem tret les idees mes rellevants sobre aquest tema. Però abans comentarem alguns conceptes[1] que són importats i hem de tenir en comte per realitzar i entendre una avaluació:
Avaluació: procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.
Autoavaluació: avaluació que fa l’estudiant de la seva pròpia producció atenent a uns criteris que s’han negociat prèviament.
Autoregulació de l’aprenentatge: regulació del procés d’aprenentatge realitzat pel propi estudiant a través del qual va construint un sistema personal d’aprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser més autònom aprenent. És l’objectiu prioritari de l’avaluació formadora.
Avaluació final: modalitat d’avaluació que té lloc al final del procés d’ensenyament-aprenentatge d’un determinat conjunt de continguts, amb l’objectiu d’identificar si s’han adquirit de manera significativa. Pot tenir una finalitat formativa, si els resultats s’utilitzen perquè l’alumnat prengui consciència dels seus èxits o per a regular futurs processos d’ensenyament dels mateixos continguts, i també selectiva, si s’utilitzen per qualificar l’alumnat.
Avaluació formadora: modalitat d’avaluació que persegueix desenvolupar la capacitat de l’alumnat per autoregularse. Es caracteritza per promoure que l’alumnat reguli: a) si s’ha apropiat dels objectius d’aprenentatge, b) si és capaç d’anticipar i planificar adequadament les operacions necessàries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si s’ha apropiat dels criteris d’avaluació.
Avaluació formativa: modalitat d’avaluació que té lloc durant el procés d’ensenyament-aprenentat-ge. El seu objectiu és el d’identificar les dificultats i progressos d’aprenentatge dels estudiants, per poder adaptar el procés didàctic del professorat a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. Té una finalitat reguladora de l’aprenentatge i de l’ensenyament.
Avaluació inicial: modalitat d’avaluació que té lloc abans d’iniciar el procés d’ensenyament-aprenentatge. El seu objectiu és el d’establir l’estat inicial de cada estudiant abans d’abordar l’estudi d’una unitat didàctica, tema o conjunt de temes amb la finalitat d’adaptar la planificació prevista a les necessitats de cada alumne o alumna. Té una funció formativa.
Avaluació qualificadora: modalitat d’avaluació que té lloc en determinats moments de l’escolaritat amb l’objectiu de certificar l’adquisició d’uns determinats coneixements i competències. Té fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva, però també orientadora.
Base d’orientació: instrument que resumeix de manera gràfica i ordenada l’acció a realitzar. La seva finalitat és promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb èxit diferents tipus de tasques escolars.
Coavaluació: avaluació recíproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris d’avaluació que s’han negociat prèviament en el grup-classe.
Contracte d’avaluació: instrument mitjançant el qual el professorat i l’alumnat expliciten i negocien els objectes i criteris d’avaluació d’un determinada tasca. Serveix perquè l’alumnat contrasti la seva representació amb la pactada col·lectivament pel grup classe.
Criteri d’avaluació de realització: aspecte o operació que s’espera que apliqui l’alumnat en realitzar una determinada tasca. Coincideix amb cadascun dels aspectes explicitats a la base d’orientació, al mapa conceptual, en una rúbrica o en una graella d’avaluació.
Criteri d’avaluació de resultats: aspecte que ens indica la qualitat amb què s’apliquen els aspectes definits en els criteris de realització i en fixa el seu grau d’acceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinència, completesa, precisió, volum de coneixements, originalitat, etc.
Criteri d’avaluació: enunciat que expressa el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relació amb els objectius de l’etapa, de l’àrea o de la unitat didàctica.
Diari de classe[2]: instrument que promou que l’alumnat expliciti les seves idees sobre: què ha après, com ho ha après, quines dificultats hi ha trobat, els seus sentiments en relació amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats, etc. Serveix per poder identificar quines són les percepcions de l’alumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges.
Graella d’avaluació: instrument que recull de forma explícita els objectes i criteris d’avaluació. Orienta l’avaluació de tasques en activitats d’autoavaluació o coavaluació.
Indicador d’avaluació: acció concreta que s’observa en la realització d’una tasca, una expressió, una frase que diu alguna idea específica, una acció que es du a terme… En una altra producció que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri d’avaluació, l’indicador pot ser diferent. També pot ser diferent segons el nivell educatiu.
Instrument d’avaluació: mitjà que vehicula la recollida d’informació realitzada en el marc d’una activitat d’avaluació.
Carpeta d’aprenentatge: instrument d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta l’estudiant com a proves del seu aprenentatge d’un tema. Inclou els seus objectius, les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors, què va millorant a mesura que avança en el coneixement i altres evidències sobre com i què aprèn.
Regulació dels aprenentatges: Conjunt d’accions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estratègies d’ensenyament a les necessitats de l’alumnat. És l’objectiu fonamental de l’avaluació formativa.
Avaluació reguladora: Decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. Ha de permetre al professorat contrastar el grau d’assoliment per part de l’alumnat dels objectius de les àrees o matèries i de les competències bàsiques i ajustar, si escau, els processos didàctics.
Desprès d’haver presentats aquest conceptes a tenir en conte, podem centrar-nos dins els tema més específicament. Comencem amb les finalitats de l’avaluació.
Trobem dues finalitats de l’avaluació de l’alumnat que han d’estar relacionades entre sí:
· Valoració dels resultats. Comprovació de l’assoliment dels coneixements apressos. Aquesta avaluació consisteix en activitats tradicionals per comprovar l’alumnat és capaç de reproduir el coneixement transmès.
· Fer un judici de la tasca realitzada o bé d’una decisió sobre els aspectes a millorar. L’encarregat de realitzar aquesta avaluació és el mateix alumne per a que aquest pugui interioritzar i aprendre les competències bàsiques a més d’adquirir una autonomia i iniciativa personal.
Per a l’alumnat, l’avaluació també esdevé un element essencial per aprendre, ja que els alumnes que constaten el seu progrés i saben regular-se estan més preparats per avançar en els aprenentatges i per seguir aprenent. Per tant, cal cercar estratègies per compartir amb l’alumnat i fer-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge.
Els canvis curriculars actuals requereixen d’una nova mirada envers l’avaluació, que esdevé fonamental per poder desenvolupar un currículum per competències i atendre la diversitat de l’alumnat. És per això que avui podem afirmar que els canvis curriculars importants es concreten en canvis en l’avaluació. Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res. Per tant, una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.
Quan es parla d’avaluació sovint es barregen les seves dues finalitats:
· L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors trobant camins per superar-los (avaluació formativa o formadora).
· L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l’alumnat
L’avaluació que funciona formativament busca ajustar l’ensenyament i l’aprenentatge, de manera que aquest pugui ser significatiu i per això l’avaluació no ha de avaluar a l’alumnat sinó a les dificultats que han aparegut per poder solucionar-les i intentar que l’alumne adquireixi correctament els coneixements. Saber identificar els obstacles i els errors afavoreix a trobar camins alternatius per superar-los. Aquesta superació requereix un tems, que fins i tot sembli un temps perdut, és un temps molt útil ja que l’alumnat pot aprendre realment a més de ser ells mateixos els que corregeixen les seves pròpies dificultats.
Es una mica el que diu Rousseau en el seu Emilio: “Dieu que coneixeu el que val el temps, i no el voleu perdre i no penseu que més es perd utilitzant-lo malament que no utilitzant-lo”. Amb això volem dir que tot temps que es pugui aprofitar per intentar solucionar els conflictes, els errors o les dificultats que tenen els nostres alumnes per assolir els coneixements, és més important i útil que no pas el que utilitzem per corregir els treballs dels nens i no ens encarreguem de que ells entenguin els enunciats o els comentaris fets.
L’avaluació ha de servir per poder regular (o autoregular en el cas de l’alumne) els aprenentatges i que aquest siguin significatius.
Per altre banda, l’avaluació també té la finalitat de saber quins han estat els resultats de l’aprenentatge, tant per comprovar si s’han assolit els objectius i identificar el que encara falta per aprendre. A més, la informació obtinguda serà útil per avaluar la qualitat del procés d’ensenyament aplicat i identificar els aspectes a millorar quan es torna a posar en pràctica.
En tota avaluació cal tenir presents els objectes i els criteris d’avaluació, que han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge.
L’avaluació educativa està disposada de la següent manera. Es proposaran els imputs a avaluar a la inversa ja que donarem més importància als alumnes en aquest cas:
· Alumne (aplicat la figura 7).
· Grup-classe.
· Ensenyament-aprenentatge.
· Organització del centre.
· Equip professional.
· Centre Educatiu.
En el cas de l’avaluació del centre trobem les següents:
· Interna: és l’autoavaluació de cada professor i desprès la posen en comú: grup-classe, equip...
· Externa tècnica: la fan les persones de fora: els inspectors, per exemple, però sempre tenen en comte l’avaluació interna.
· Social: normalment és l’avaluació que fan els pares dins el consell escolar que esdevé un òrgan molt important dins de la comunitat educativa. Aquest fan una valoració del sistema pedagògic i de l’escola:
- El que esperen els pares, els seus dubtes i aportacions, etc.
Gracies a això el centre té en conte les expectatives dels pares en quant a l’educació que reben els seus fills a l’escola.
Es aquí on apareix la carta de compromís entre els centres i els pares, ja que ells intervindran en l’educació escolar dels seus fills.
Per altre banda també trobem l’avaluació del sistema on es comprova el nivell dels aprenentatges dels centres educatius regits pel govern i d’aquí treuen una mostra, com és per exemple l’informe PISA.
Aquesta avaluació la realitza l’agencia d’avaluació i prospectiva d’educació.
Per poder realitzar una avaluació correcta (tant a nivell d’alumnes com a nivell de centres) hem de tenir en compte les lleis. Per això, a continuació es presentarà una breu explicació del que proposa la llei per realitzar l’avaluació:
El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu és un òrgan que s’encarrega d’efectuar l’anàlisi i l’avaluació externa del sistema educatiu de nivell no-universitari de Catalunya. Es correspon amb l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació de la LOGSE i s’articula amb el mateix per a desenvolupar els projectes d’avaluació del conjunt del Sistema Educatiu D’Espanya. Correspon a un òrgan de caràcter tècnic integrat per experts en avaluació i supervisió del sistema educatiu i per això no te cap caràcter representatiu.
Organisme de consulta i assessorament que té com a objectiu efectuar una tasca d’anàlisi i avaluació externa sobre tots els àmbits que formen el sistema educatiu.
Va ser creat a 1993, és depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, és compost bàsicament per persones expertes de prestigi reconegut en el món de l’educació i és presidit pel conseller d’ensenyament. En la seva activitat, elabora dictàmens, informes i propostes amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’ensenyament i l’adequació del sistema educatiu a les necessitats de la societat. També prepara informes i propostes sobre els sistemes educatius d’altres països i els seus sistemes d’avaluació, i promou intercanvis d’experiències amb institucions similars.[1] Tots els conceptes que es presenten a continuació han sigut extrets literalment del mateix document utilitzat: “Avaluar per aprendre”.
[2] Activitat avaluativa per a que l’alumne pugui realitzar una autoavaluació i trobar les solucions als seus errors.
[1] El text es un petit fragment copiat casi de forma literal del Decret sobre l’autonomia dels centres educatius catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario