Una formació sòlida implicaria una menor imposició de normes per part de l’Estat.
El fracàs escolar el podríem adjudicar als nens que si que tenen capacitats però no acaben la seva formació o es queden enrere.
Els nens amb problemes psicològics o físics (nens “especials”) tenen casi les mateixes oportunitats que la resta i hem de ensenyar-les a desenvolupar la seva autonomia igual que a la resta dels nens.
La idea d’escola inclusiva comença a Anglaterra als anys ‘90. Es basa en la integració dels nens amb discapacitats: no exclou a ningú. Abans l’escola era excloent.
Si la inclusió es pot fer en centres ordinaris hauria de fer-se. Per altre banda hi ha escoles ordinàries que disposen d’aules per a nens amb discapacitats, d’aquesta manera els nens veuen el les activitats que fan els altres nens a més de fer les seves.
També es pot donar el cas de que el nen vagi uns dies a la setmana a l’escola especial i els altres a l’escola ordinària. En algunes ocasions es qüestió dels pares ja que no volen que hi vagi a escoles d’educació especial.
L’escola inclusiva ha d’atendre la diversitat i ser personalitzada (no individualitzada – ja no “està de moda”).
La Llei d'educació de Catalunya destaca la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de l'alumnat i la igualtat d'oportunitats. En l'articulat, inclou com un dels principis rectors del sistema educatiu català "l'educació inclusiva i la cohesió social" i assenyala que els projectes educatius dels centres han de preveure els elements curriculars, metodològics i organitzatius necessaris perquè pugui participar en els entorns escolars tot l'alumnat, especialment el que per condicions personals de discapacitat pot trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.
El Departament d'Educació vol avançar cap a l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris: fer de l'escola un espai en què la diferència i la diversitat siguin elements quotidians.
Elements per afavorir la inclusió:
El centre educatiu
· El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió.
· La Comissio d'Atenció a la Diversitat (CAD) és l'òrgan responsable de dinamitzar i coordinar les actuacions i mesures que el centre es proposa per avançar en la inclusió.
· L'equip directiu planifica un conjunt d'actuacions —el pla d'acollida—- per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'incorpora al centre.
L’aula
· Composició heterogènia de l'alumnat del grup classe: la diversitat a l'aula fa útil i necessari oferir rutes alternatives per a l'aprenentatge.
· Ús inclusiu dels recursos de suport a l'aula: suports i acompanyaments puntuals, amb uns objectius i una programació comuns.
· Treball col·laboratiu de l'alumnat: treball cooperatiu, grups interactius i treball per projectes.
· Plans individualitzats: per assolir determinades competències, concretades en el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que l'alumnat pugui necessitar.
· Professionals especialistes: per multiplicar l'eficàcia de l'ensenyament en els contextos més normalitzats quan formen part d'un conjunt d'actuacions de suport.
Recursos de suport
· Les unitats de suport a l'educació especial (USEE): són unitats de recursos que faciliten que l'alumnat sense autonomia pugui participar en entorns escolars ordinaris.
· Els serveis educatius: EAP[1], CRP[2], CREDA[3], CREDV[4], SEEM[5] i SEETDiC[6]: ofereixen als centres assessorament pel que fa a la resposta educativa del conjunt de l'alumnat i, en particular, del que té necessitats educatives especials.
Programes i serveis de suport de centres d’educació especial a centres ordinaris:
El Departament d'Educació ha resolt el concurs públic per a la selecció de programes i serveis de suport de centres d'educació especial a centres ordinaris per a l'escolarització inclusiva d'alumnat amb discapacitat, amb caràcter experimental per als cursos 2010-2011 i 2011-2012.
Als efectes d'aquesta convocatòria, es consideren serveis i programes de suport els següents:
A.
Els centres de referència dels centres educatius d'una zona (zona educativa, municipi, comarca) per dur a terme, coordinadament amb els serveis educatius, les funcions següents:
· Donar suport al professorat en estratègies metodològiques i organitzatives per a l'atenció a l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris.
· Facilitar documentació tècnica i recursos didàctics.
· Contribuir a l'adaptació de recursos i materials.
· Facilitar informació sobre l'oferta d'ensenyaments postobligatoris, activitats de lleure, ajuts i beques, etc.
· Col·laborar en la inserció laboral de l'alumnat.
· Col·laborar en el treball amb famílies.
· Realitzar programes específics de suport en centres ordinaris.
B. Programes específics (estimulació del llenguatge i la comunicació; habilitats funcionals relatives a la mobilitat, l'alimentació, la higiene, etc.; equilibri i autoregulació emocional, i participació d’alumnat greument afectat en contextos ordinaris) de suport a alumnat amb discapacitat escolaritzat en els centres ordinaris que determinin els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona, per dur a terme, en coordinació amb els serveis educatius, les funcions següents:
· Acompanyar processos d'escolarització.
· Donar suport directe a aquest alumnat.
· Orientar el professorat en estratègies i recursos específics d'intervenció.
· Col·laborar en l'atenció a les famílies.
C. Serveis educatius específics (discapacitat motriu, trastorns generalitzats del desenvolupament i transtorns de la conducta) de suport als centres i serveis d’un servei territorialo del Consorci d'Educació de Barcelona per col·laborar amb els serveis educatius en les funcions següents:
· Identificar les necessitats educatives de l'alumnat en relació amb la discapacitat específica, concretar estratègies d'intervenció, adaptar materials i adequar el currículum.
· Orientar el professorat i les famílies.
· Fer el seguiment de l'evolució de l'alumnat i ajustar els plans individuals a les seves necessitats.
· Col·laborar en la concreció i el seguiment de programes específics de suport.
La direcció dels serveis territorials o del Consorci d'Educació de Barcelona ha de determinar anualment els centres i els alumnes destinataris dels serveis i programes seleccionats.
Un cop determinats els destinataris, els centres seleccionats han de concretar i trametre al director o la directora dels serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona el pla d'actuació dels serveis i programes per al curs escolar i, en finalitzar el curs escolar, la memòria de les actuacions realitzades[7].
Pedagogia terapèutica:
Pedagogia: sistema organitzar per desenvolupar l’educació dels nens i els joves. En el cas de nens amb discapacitats ha de ser terapèutica.
És millor dir pedagogia terapèutica en comptes d’educació especial: tenim centres/escoles d’educació especial i unitats de suport a l’educació especial, són centres amb una classe dins d’un centre ordinari.
S’hauria de posar una persona dels serveis de salut en aquests centres o en els ordinaris on s’eduquin aquest tipus de nens.
Per profunditzar una mica més dins de la pedagogia terapèutica es presentaran a continuacio alguns objectius que es pretenen aconseguir dins de l’aula de P.T a més dels que haurien de aconseguir els alumnes que formen part d’aquesta:
Objectius generals de l’aula de P.T:
· Dinamitzar el procés d’integració de l’alumne amb nn.ee (necessitats especials).
· Col·laborar en l’elaboració de les adaptacions curriculars dels alumnes que ho necessiten.
· Proporcionar reforç pedagògic que necessiten els alumnes.
· Afavorir les pautes d’actuació comuns en les àrees en les que els alumnes necessiten reforç.
· Observar i avaluar el progrés de l’alumnat.
· Aconseguir que l’alumne amb nn.ee adquireix la formació i capacitació necessàries per aconseguir autonomia per integrar-se en la dinàmica del institut i en l’entorn social en el que es desenvolupa.
Objectius per l’alumne de l’aula de P.T:
Els objectius que es pretenen aconseguir, a nivel general, amb els alumnes de nn.ee o transtorns d’aprenentatge són:
· Educació de qualitat per a tots, presten atenció als alumnes amb nn.ee.
· Integrar als alumnes amb nn.ee en la dinàmica escolar.
· Adaptar els continguts a les seves capacitats.
· Desenvolupar l’autonomia personal.
· Arribar a un nivell mínim de tècniques instrumentals pel seus propis beneficis i com a possibles orientacions professionals.
· Procurar que els alumnes es presentin amb regularitat per aconseguir la continuïtat del procés d’ensenyament-aprenentatge.
· Potenciar en els alumnes les dimensions maduratives bàsiques i necessàries per l’aprenentatge escolar.
En quant a l’avaluació d’aquestes classes o centres podem dir que al començar el curs es farà una avaluació inicial individual de cada alumne per a conèixer el nivell, tant la seva competència curricular com del seu informe psicopedagògic que servirà com a punt de partida en el seu procés de suport.
L’avaluació es realitza tenint en compte els objectius educatius proposats. Això servirà per adequar l’ajuda pedagògica i tindrà en caràcter personalitzat.
Trimestralment, s’informarà en les Sessions d’Avaluació del progrés dels alumnes. L’avaluació serà continuada, mitjançant l’observació personalitzada i proves específiques que es faran a través de la feina personal de l’alumne. Es registraran els avenços o retrocessos que realitzi.
S’elaborarà un informe final qualitatiu, establint el nivell de desenvolupament adquirit una vegada hagi acabat el curs.
Per altre banda, les competències bàsiques que es desenvoluparan en la P.T són:
· Aprendre a aprendre: suposa disposar habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma.
· Tractament de la informació i competència digital: es pretén fomentar les TIC com instrument d’aprenentatge, bàsicament a través de l’ utilització de programes educatius.
· Competències lingüístiques: amb les subdimensions d’escoltar, parlar, conversar, llegir i escriure. En aquesta competència suposa l’ utilització del llenguatge com instrument de comunicació oral y escrita, de representació y comunicació del coneixement i organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.
· Autonomia i iniciativa personal: es refereix a l’aplicació de valors i actituds personals interelacionades com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de sí mateix i l’autoestima, d’afrontar els problemes, d’aprendre dels errors i d’assumir els riscos.
· Competència matemàtica: desenvolupament de l’habilitat per interpretar i expressar amb la claredat i precisió informacions, dades i argumentacions, el que augmenta la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de la vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic com fora d’ ell[8].
Ensenyament plurilingüe:
El règim lingüístic de Catalunya es basa en el Projecte Lingüístic del Centre que surt a la LEC (2009) s’ha d’entendre com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha en un centre educatiu. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i ha de tenir present tant en el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre i ha de definir-se en aquest grans termes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i gestió que tinguin repercussions lingüístiques.
El PLC és l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin, d'acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents.
Segons la Llei (Decret 142/2007 del 26 de juny) en el seu Article 4 diu que:
La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu:
1.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies.
1.2 L'alumnat té dret a rebre l'ensenyament en català en l'educació primària. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.
1.3 L'objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Durant l'educació primària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials, tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars.
1.4 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament d'Educació, en el qual s'adaptaran els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn.
1.5 El projecte lingüístic establirà pautes d'ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d'ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposi el centre, s'arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d'ús familiar per al període d'acollida de les famílies procedents d'altres països.
1.6 El projecte educatiu dels centres preveurà l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si s'escau, el procés d'aprenentatge de la llengua.
1.7 L'alumnat te dret a no ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
Segons el Decret EDU/221/2007 del 29 de juny s’estableixen els principis generals que s’han de tenir en compte per a l’aplicació de l’article 4.4 del Decret anteriorment comentat:
Article 1:
Els principis generals als quals s’han d’adaptar els projectes lingüístics dels centres són els següents:
a) Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a fi d’evitar repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles.
b) Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües.
c) En el primer cicle de l’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es farà en català. La llengua castellana s’introduirà al primer curs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final del mateix cicle a transferir al castellà els aprenentatges assolits.
d) Al llarg de tota l’etapa s’establiran al projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les llengües.
e) Per fer possible els projectes lingüístics les hores de les àrees de llengua establertes en l’annex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, es podran distribuir entre els cicles de l’etapa respectant la seva assignació horària global.
f) D’acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que s’estableixen en l’apartat 4.4 el Decret 142/2007, els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització d’activitats previstes en la franja horària de lliure disposició. A efectes del compliment dels horaris mínims de cada llengua que s’estableixen al referit Decret 142/2007, computats com hores assignades més hores d’estructures lingüístiques comunes, si n’hi ha, aquestes hores comptaran com a curriculars de les respectives àrees lingüístiques. En ambdós casos, els llibres de text i material didàctic utilitzats seran en llengua catalana.
Article 2
D’acord amb l’article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, el projecte lingüístic propi de cada centre s’ha d’autoritzar pel Departament d’Educació. Aquesta autorització s’ha de dur a terme per l’inspector o inspectora del centre, sempre que el projecte s’adapti als principis generals derivats del Decret esmentat i d’aquesta Ordre.
A part del PLC per promoure el plurilingüísme, tenim altres serveis que ens proporciona la Generalitat per incentivar les llengües a Catalunya com és el cas del Servei de Llengües, que es la unitat de treball per l’impuls del Projecte Plurilingüe a Catalunya.
El Servei de Llengües[9] està ubicat dins la Subdirecció General de Llengua i Entorn i té les següents funcions:
· Establir objectius i definir línies d'actuació per potenciar el coneixement i l'ús de les llengües castellana, anglesa, francesa, alemanya, italiana i altres possibles llengües curriculars dins del marc d'un projecte lingüístic plurilingüe propi.
·
Elaborar criteris que facilitin la valoració del bagatge lingüístic de l'alumnat
· Promoure la realització d'activitats complementàries per aproximar l'alumnat a les llengües i cultures de la nova immigració.
· Proposar experiències d'innovació educativa referents a la formació plurilingüe de l'alumnat.
·
Promoure i coordinar intercanvis, tant d'alumnat com de professorat, amb entorns lingüístics diferents.
·
Gestionar l'elaboració, selecció i difusió de recursos i materials didàctics, tant a centres docents com a ajuntaments i altres entitats.
·
Detectar necessitats de formació del personal docent i professionals dels serveis educatius i col·laborar en l'organització d'activitats de formació i jornades específiques en l'àmbit propi.
·
Executar programes de la Unió Europea d'acció educativa i cooperar en les iniciatives d'institucions europees i internacionals que li siguin propis.
· Participar en les iniciatives derivades d'acords amb institucions europees i internacionals en matèria lingüística i de promoció de les llengües.
Tal i com diu la Llei, tota persona té el dret de accedir a una educació gratuïta i de qualitat. Els immigrants no són una excepció i per això s’han incorporat aules i programes per l’alumnat nouvingut[10].
L’arribada d’un nombre important d’aquest alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.
L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.
Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.
Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.
També podem considerar com a educación inclusiva referit a les llengües a les aules d’acollida, la qual ha d’esdevenit un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.
És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles matèries que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.
Pel caràcter obert de l’aula els alumnes han de poder incorporar-s’hi en qualsevol moment del curs, i també s’ha de poder decidir la reincorporació d’un alumne o alumna a l’aula ordinària en el moment que es consideri més adient.
El nombre de mestres o professors que intervé a l’aula ha de ser reduït.
El recursos "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el nombre màxim d’alumnat que treballa simultàniament en cada grup se situï a l’entorn dels 10 alumnes.
El professorat ha de tenir experiència docent i domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. D’entre aquest professorat el director/a del centre nomenarà el tutor o tutora responsable. Es preveu un assessorament i un pla de formació específic per al professorat.
El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l’alumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a l’aula d’acollida i per la coordinació, a aquests efectes, amb el tutor o tutora d’aquesta aula.
[1] Els EAP són equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.
[2] Els CRP són equips que donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent de mestres i professorat, especialment, en temes de formació permanent, de recursos pedagògics i de dinamització de projectes de centre i de la zona.
[3] Les sigles CREDA corresponen als Centres de recursos per a deficients auditius.
[4] Les sigles CREDV corresponen als Centres de Recursos per a deficients visuals.
[5] Els SEEM són serveis experimentals de suport als centres educatius en l’adequació de la tasca docent a les necessitats especials de l’alumnat amb greu discapacitat motriu.
[6] Els SEETDiC són serveis experimentals de suport als centres educatius en l’adequació de la tasca docent a les necessitats especials de l’alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de conducta. La seva intervenció es concreta en quatre grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat, serveis educatius (EAP) i zona educativa.
[7] Informació ampliada sobre l’educació inclusiva a més de guies per les famílies i el professorat a:
[8] informació del document Programació Pedagògica Terapèutica del curs 2008-2009. Asunción Arribas Barriocanal. Per a més consultes sobre l’escola inclusiva consultar la pàgina web de la fundació UNED: http://www.fundacion.uned.es/cursos/educacion/especialista/pedagogia-terapeutica/
[9] http://phobos.xtec.es/pluriling/servei.html
[10] http://www.xtec.es/lic/nouvingut/index.htm
[11] http://www.reus.cat/educacio/EDU_EBE
No hay comentarios:
Publicar un comentario