Que els ciutadans participin en la societat és molt important per l’educació.
L’època en la que estem és la postmoderna on “ens modernitzem massa gràcies al consumisme”. Fins i tot, no es pot obligar a ningú a creure, ser o pensar en aquesta premissa, però hem arribat a un extremisme tal, que la modernitat ha avançat força.
Dins d’aquest pensament contemporani, trobem algunes idees que ens poden ajudar a visualitzar l’actualitat: la ciència (paradigmes científics) on trobem plantejaments més específics, la filosofia (corrents filosòfiques) on trobem pensaments i plantejaments sense massa paràmetres, la persona i la societat i la llibertat i la vida.
·
Paradigmes científics:
Aristòtil va plantejar un pensament racional positivista que apareix en la pràctica i s’executa de manera empírica: mitjançant l’experiència i l’experimentació. Per altre banda, els il·lustradors també donaven molt suport a la ciències com la física, les mesures, els minuts...
En el s. XIX la ciència es converteix en racional positivista ja que es pot comprovar físicament tot allò que s’investiga a més d’estar orientada als resultats. Un bon exemple és el cas de la medicina. És un model empíric- positiu on l’observador es situa com a subjecte i la realitat com a objecte, per això es diu que és objectiva: “el món està allà i jo aquí”.
En el cas dels fets socials, hi ha alguns científics que diuen que la ciència s’aplica de diferent manera a la societat i per això apareix la corrent hermenèutica interpretativa on la persona es conscient de que forma part de la realitat. En aquest cas, el subjecte es te en compte com a element del món.
En quant al model sociocrític que va aparèixer als anys ’40 a l’escola sociocrítica de Berlín, es basa en una anàlisi crítica de la societat a més de proposar el canvi de les pràctiques socials.
Per l’ultim, el paradigma emergent o experiencial transconscient incorpora l’experiència d’un mateix a la totalitat dels models anteriors. Inclou l’experiència per obtenir un pensament positivista però sent conscient de que es forma part de la realitat i que som capaços de fer una crítica constructiva de la societat.
· Corrents filosòfics:
És una crítica d’anàlisi de contrast. Avarca com a corrents la modernitat i la postmodernitat ja que són les que corresponen amb l’actualitat en la que vivim.
La segona corrent mencionada es el resultat dels abusos de la modernitat. Som a una societat líquida: canvia de forma constantment i de la manera que vulguem, en canvi, la modernitat és més sòlida.
Abans d’arribar a on estem hi ha hagut altres corrents que han afectat a la societat i que han fet construir de nous fins que hem arribat a la postmodernitat. És el cas del neoliberalisme, que estava molt lligat al sistema econòmic capitalista. Al igual que l’utilitarisme, ambdós defensen que s’ha de fer el que es vulgui i el el que beneficiï a la majoria.
Per altre banda, avui dia, per evitar tantes despeses, trobem l’ecologia que promou la sostenibilitat ja que estem deixant el planeta terra en molt males condicions. Ex. De la filosofia del reciclatge.
En el món en el que vivim també trobem altres corrents que són pròpies de la postmodernitat com són el comunitarisme i el feminisme. La primera engloba els diferents tipus de famílies i la segona és un corrent que defensa el paper de la dona a la feina, economia, cultura, família, etc.
·
Persona i societat:
Per poder entendre les postures de les persones i de la societat, hem de parlar també de la hipertextualitat, per això podem dir que aquesta és la construcció de les personalitats i els coneixements propis mitjançant el text (expressió)[1].
Per altre banda, també tenim altres termes que defineixen molt bé l’actuació i la situació de les persones i de la societat en aquest moments:
-
Cosmovisió: és la visió que hem de tenir del cosmos (comprensió que té cadascú de la seva visió del món). Ens hem de fer la nostra pròpia cosmovisió. Primer ajudem a aconseguir-la i desprès cadascú ha d’acabar d’adequar-la tot sol.
-
Sentit de la vida: sentit que nosaltres donem a la nostra cosmovisió. “Fes el teu camí, no facis el que fa la malloria”.
- Angoixa, autoajuda, superstició: les necessitem per poder crear el nostre cosmos i sentit de la vida, però no viure d’elles.
àLaïcitat i secularitat: hi ha una confrontació, però sense anar en contra de la religiositat.
- Consumisme: sistema econòmic actual que es basa en el consum massiu. Ja no només satisfem les nostres necessitats bàsiques si no molt capritxos.
· Llibertat i vida:
La llibertat és una antologia perquè comporta les petites decisions que s’han de prendre cada dia. Nosaltres mateixos hem de fer la nostra pròpia llibertat.
Formem part de la vida i per això s’ha adquirir aquesta pròpia llibertat. La vida passa per nosaltres per això hem de compartir, treballar i reproduir-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario