Conceptes básics

Instrucció: és una part de l’adquisició del coneixement en la que aquests tenen (s’aprenen) un caràcter repetitiu.

Ensenyament: és la comunicació de coneixements, habilitats, idees o experiències a una persona amb la intenció de que ho aprengui mitjançant el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals o bé aprenentatges beneficiosos per a la vida quotidiana.  L’ensenyament és un sentit més ampli i que inclou la instrucció.

Educació: es un procés multidireccional, que inclou la instrucció i l’ensenyament mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d’actuar. 

L’educació es comparteix entre les persones per mitjà de les nostre idees, cultura, coneixements, etc. respectant sempre als altres. Aquesta no sempre es dona a l’aula.

Existeixen tres tipus d’educació: la formal, la no formal i la informal. 

- Formal: es tracta d’un tipus d’educació de caràcter intencional, planificat i regulat, que es concreta amb un currículum oficial i s’aplica en un calendari i horari definit.

- No formal: fa referència a totes aquelles institucions, àmbits i activitats d’educació planificades i no obligatòries, que s’efectuen en el temps de lleure i, per tant, fora de la institució escolar. 

- Informal: aprenentatge que s’obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família, els mitjans de comunicació i el lleure. Pot ser intencional però en la major part dels casos no ho és i no esta estructurat.

Aprenentatge: és un procés mitjançant el qual la persona que els adquireix pateix un canvis relativament permanents. L’aprenentatge es pot donar de diferents maneres com:

- A partir de la pròpia experiència.

- A partir de l’adquisició de noves conductes a partir de l’observació.

- A partir de la transmissió de la cultura a través del llenguatge. 

L’aprenentatge és el que queda de l’ensenyament.

Formació: Educació rebuda i conjunt de coneixements d’una persona.  És el que queda del procés d’educació en conjunt.

Ensinistrament: Fet d’ensenyar o desenvolupar una habilitat manual o exercici físic. (Remet a la instrucció).

Domesticació: és l'acció o l'efecte de fer domèstic algun ésser viu, és a dir, que viu al costat de l'ésser humà, que es cria a casa. Descriu el pas de l'estat salvatge a l'estat domèstic d'alguns animals per acció de l'home. Aquest procés és a causa dels interessos humans d'obtenir de les espècies salvatges aliment, servei, companyia, roba, etc.

Didàctica: és la disciplina científico-pedagògica que té com a objecte d'estudi el procés d'ensenyament-aprenentatge. La didàctica es pot entendre com pura tècnica o ciència aplicada i com teoria o ciència bàsica de la instrucció, educació o formació. Els diferents models didàctics poden ser models teòrics (descriptius, explicatius, predictius) o models tecnològics (prescriptius, normatius).Ensenya a tots, totes les coses. Te una base empírica ja que no comprova.

Pedagogia: és l'art, la tècnica o la ciència de l'ensenyament. Ve de la filosofia dels valors. Aquesta condueix als infants a tenir clars els objectius de l’educació. S’adapta a cada temps i a cada lloc i no és una finalitat en si mateixa.

Organització escolar: és la divisió dels grups i del temps de l’educació. És una disciplina pedagògica.

Orientació escolar: és el procés mitjançant el qual es suggereix i aconsella les possibles solucions als problemes que travessen un alumne o un centre escolar. És una disciplina pedagògica.

Metodologia: és el procés que utilitzem per a arribar a un/uns objectiu/objectius prèviament marcats. En el cas de l’educació, la metodologia pot abastar des de els continguts fina als procediments, conceptes i les actituds, valors i normes. Per aconseguir una bona metodologia hem de tenir en compte la psicologia evolutiva, la matèria i l’entorn.

En quant a la metodologia científica podem dir que aquesta és una forma d’ordenar els fets, d’entendre i de donar respostes al que passa al nostre entorn.