jueves, 18 de noviembre de 2010

Discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford 2005




Segurament no es moment de penjar coses, i que lo millor no te molt a veure amb els temes que hem tractat a classe, però crec que és la millor manera de compartir amb vosaltres aquest vídeo que hem sembla molt interessant.  

Me’l va ensenyar el meu pare abans de començar aquest curs a la universitat i hem va agradar molt i per això ho vull compartir amb vosaltres. I l’únic que hem va dir abans de començar a veure’l va ser: “Llegeix entre línies, no et quedis només amb les paraules”.

Analitzant el vídeo i anant una mica més enllà de les paraules, he pogut observar que no només et conta tres històries de la seva vida: et conta com ha arribat a on es ara i tot el que ha après mitjançant la seva pròpia experiència.
No és el típic discurs on se’ns comenta el profit que l’hem de treure a la nostra educació (però tampoc no el deixa de banda) si no l’esforç que hem fet per arribar on estem i les ganes de complir els nostres objectius i com això ens ha canviat a més de recordar-nos que to, en major o menor mesura, ens pot canviar la vida.

Ens fa també una reflexió que crec que és el mes important per a nosaltres, que és que moltes vegades fem les coses mirant al futur, i no vull dir amb això que sigui incorrecte, però recomana que donem una ullada al nostre passat - Què és el que hem fet fins ara? Quin camí és el que hem decidit agafar per arribar a ser el que som? Perquè aquest camí? - per poder reconèixer el que som ara, al present i amb aquesta recopilació arribar a la conclusió del que volem ser desprès, però mai, mai, oblidar el nostre passat. Tot això crec que es veu molt bé reflectit a la primera història que ens conta, sobre tot al final, quan diu “No pots connectar els punts mirant cap endavant, només pots connectar-los mirant cap enrere i confiar que en algun moment, al futur, trobaran aquesta connexió ”.

Com he dit abans, no es un discurs convencional en el que ens exposen directament el que aprofitem la nostra formació i que siguem professionals de profit. Ens dona pautes subliminars per a que tu mateix arribis a aquestes conclusions i que siguis tu mateix l’amo de la teva vida i de les teves decisions.

Finalment, i citant el seu últim comentari, aquest que ha intentat aplicar a la seva vida, crec que el podrien posar en pràctica y aprofitar-nos també d’aquesta premissa: “Sigue habriento. Sigue alocado”. Segueix enriquint-te com jove, alumne, educador, com a persona, però mai deixis al costat els teus principis, els teus pensaments; segueix interessant-te de manera voraç per tot el que has aprendre i el que vols aprendre.

1 comentario:

Publicar un comentario