PARADIGMES CIENTÍFICS.

Racional Positivista: el positivisme es basa en el pensament de que la realitat ja ens ve donada i que aquesta és objectiva. El subjecte la pot conèixer de manera absoluta i el que ha de fer és trobar el mètode adequat i vàlid per a poder descobrir aquesta realitat. S’anomena com a mètode científic ja que el camí que utilitza aquest subjecte per a conèixer la realitat, el porta a un únic resultat comprovable, verdader i legítim.

Hermenèutic interpretatiu: Es centra en l’estudi dels significats de les accions de les accions humanes i de la vida social. Busca l’objectivitat en l’àmbit dels significats utilitzant com a criteri fonamental l’acord subjectiu. El subjecte es conscient que forma part de la realitat i està relacionat amb el positivisme però considera que no és suficient amb aquest mètode.

Es centra en la descripció i la comprensió del que és únic i particular de cada individu més que en lo global. Les premisses d’aquest paradigma són: desenvolupar el coneixement ideogràfic[1], concep la realitat com a dinàmica, múltiple i holística[2] i qüestiona l’existència d’una realitat externa.

Sociocrític: Teoria social que es posa en connexió amb els significats i interpretacions de la societat. És una anàlisi crítica de la societat i proposa canvis de la pràctica de la mateixa. Aquest paradigma combina la col·laboració i la  voluntat d’actuar per a superar les contradiccions de l’acció social (Carr i Kemmis, 1988).

El subjecte i la realitat esta íntimament relacionats un amb l’altre.

Emergent o Experimental: incorporem l’experiència d’un mateix a la totalitat dels models anteriors. Utilitzem aquesta experiència com a eina per obtenir un pensament ajuntant la idea positivista de que el individu forma part de la realitat a més de ser capaç de fer una crítica de la societat i relaciona la causa efecte de les subjectes i la realitat.

---

[1] Representació d’una idea o concepte mitjançant símbols o signes.

[2] Tot el referent  al tema: la realitat.